Guerra de les Vespres Sicilianes

Guerra de les Vespres Sicilianes

Vespres Sicilianes
Tipus	guerra
Data	1282  –  1302
Lloc	Itàlia meridional (Itàlia)
Participants	Corona d'Aragó, Regne de Sicília, Imperi Romà d'Orient, Regne de Nàpols, Regne de França i Regne de Mallorca
Format per: Guerra de Sicília (1282-1294) Guerra de Sicília (1296-1302)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302. La primera part de la guerra fou entre la Corona d'Aragó i la casa d'Anjou (1282-1294) –hi posà fi la Pau d'Anagni– i la segona entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols contra el Regne de Sicília (1296-1302) –període finalitzat amb la Pau de Caltabellotta.

La guerra, que començà amb la insurrecció de les Vespres Sicilianes, es va lluitar a Sicília, la Corona d'Aragó (la Croada contra la Corona d'Aragó) i en altres llocs de la Mediterrània occidental entre el rei de Catalunya d'una banda i de l'altra banda l'angeví Carles d'Anjou, el seu fill Carles II, els reis de França amb el papat, Jaume II de Mallorca i els nobles aragonesos de Saragossa, Osca i Terol, que no van voler pagar l'impost de bovatge com havia passat a la conquesta de Múrcia i es van posar del costat dels Anjou, conquerint Sicília Pere el Gran únicament com rei de Catalunya i València. La guerra va donar lloc a la divisió de l'antic Regne de Sicília; a Caltabellotta, Carles II va ser confirmat com a rei dels territoris peninsulars del Regne de Sicília a l'altra banda de l'estret (és a dir, Nàpols), mentre que Frederic III fill de Pere el Gran va ser confirmat com a rei dels territoris insulars del Regne de Sicília, és a dir, Trinàcria.^[1]